La primera cosa que he de dir sobre la conferència que ens va donar en Bernat Joan és que em va semblar un home molt intel·lingent i amb molta sabiduria, però...he de fer-me diverses preguntes.
- És capaç de separar la sociolingüística de la política?
- Sabríem nosaltres separar-les?
- És difícil lluitar contra un món que no el segueix totalment?
Totes aquestes qüestions no són fàcils de respondre, és normal, però...des del meu punt de vista aquesta charla podria haver estat molt interesant, al menys és el que penso, i com que estem a un país en democràcia, crec que sóc lliure per expressar els meus pensaments (al menys això crec jo, encara que els meus companys m'han dit que per favor, no expressasi la meva opinió).
Bé, per una banda he de dir que sí, que estic d'acord i sempre ho estaré amb aixó de què una llengua mai ha de perdre-se perquè sinó perdríem una cultura, una idiosincràcia i un munt de coses que són importantíssimes des del punt de vista de la lingüística.
Des de molt petit m'han agradat moltíssim els idiomes, aprendre una nova llengua i sempre he fet meva la frase : "allí on vagis fes que el vegis". Ara bé, en tant en quant sóc madrileny i crec que he fet un esforç considerable per integrar-me en aquesta societat, evissenca, catalana (com vulguem anomenar-la) amb molt de gust, mai m'han agradat els extremismes, el que per parlar d'una cosa hàgim de parlar de política, és a dir, no tenir més conversa que la política. I és això precisament el que em va parèixer que va passar l'altre dia.
La conferència va començar molt interesant, com he dit abans, però a poc a poc, encara que en Bernat va dir que no volia parlar de política, sí que ho va fer.
Va dir les seves idees polítiques (encara que a jo m'importa molt poquet), de quin partit és, que no l'agradava Franco ( a jo tampoc, està clar) ni els seus antecessors, però...encara que no ens agradin tots aquests... per desgràcia...és història, i és la societat que alguns, com els meus pares, han viscut.
Per altra banda, tenia una pregunta molt important per a jo : s'ha molestat algú en preguntar als valecians si volen ser catalans? si volen estar dins els Països Catalans? i més encara...si volen que el seu idioma sigui anomenat català?
Idò, quan vaig fer aquestes preguntes a Bernat, em va respondre amb una altra pregunta : t'han preguntat a tu alguna vegada si volies ésser espanyol?.
Bé, doncs aquí he de dir que no em sembla correcte respondre amb una altre pregunta;en segon lloc, no estàvem parlant de jo, sinó dels valencians, però...sabeu el que penso? que tota aquesta gent que són tan radicals tenen les respostes ben aprengudes i no saben contestar més enllà del que tenen estudiat. Sí, això és el que penso.
També ens va parlar fins i tot de la família reial ( que sí, que a jo m'importa un "bledo" perquè no estic d'acord amb la monarquia) però...i si haguessi hagut una persona totalment i profundament monàrquica? no creieu que podria haver ferit els seus sentiments, els seus ideals?
En aquesta classe vaig adonar-me d'un concepte que no tenia molt clar i que vaig aprendre al primer quatrimestre: el currículum ocult, és a dir, allò que una persona pensa, o allò en el que creu i que et parla d'una manera subliminal i fins i tot claríssima, donan-te la seva opinió però dient que no vol parlar d'això mateix: en aquest cas: la política i els seus ideals.
Per últim, sí que m'agradaria dir que qualsevol altre dia, amb n'Helena, en les seves classes, aprenc més que amb aquesta conferència. Amb n'Helena, si tinc un dubte, m'ho contesta, de tal manera que me'n vaig de classe sense tenir cap tipus de dubte. A més, perquè aquests temes m'interessan moltíssim i no vos preocupeu ningú: si tinc un dubte, faré una pregunta, i si tinc a n'Helena al meu costat, no dubteu que se la faré sense cap tipus de por, perquè amb ella, si que aprenc.
Gràcies per deixar-me expressar la meva opinió sense cap tipus de censura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario