miércoles, 13 de abril de 2011
Francesc Carbonell. L'acollida. Acompanyament d'alumnat nouvingut
L'altre dia varem estar parlant amb n'Helena sobre aquest llibre i vaig a escoltar algunes frases, i després llegir-les a casa meva, importantíssimes, ja no només per a l'alumnat nouvingut sinó també per a qualsevol persona que tinguem aprop, qualsevol persona que pugui estar al nostre costat.
Per exemple ens diu una d'elles: l'acollida ha de ser més una actitud que uns protocols d'intervenció; clar, els protocols, com varem parlar a classe, són una informació que ens donen i que en tenim, però no ho són tot, és a dir, fan de primera arribada quan arribem per primera vegada a un lloc, però després ha d'estar implicada tota la comunitat educativa. És a dir, una persona que arriba nova al nostre territori, i volem que parli català, que es senti com en la seva casa, no només haurem de fer-lo sentir bé a classe, o en determintats llocs sinó que ha de ser així en qualsevol context, amb qualsevol persona, i no només a l'escola sinó també amb tota la societat.
Altre conclusió que em vaig agradar molt va ser que no n'hi ha prou amb tolerar els altres: cal acceptar-los tal com són. És obvi que sempre, per exemple, quan coneixem a algú i hi ha una parte que no ens agrada d'ell, intentem canviar-lo, però...doncs, serà la mateixa persona? serà la persona que hi havíem conegut?
També varem discutir amb n'Helena sobre la frase un bon professor pot canviar el destí d'una persona. I encara que a classe van dir que no estaven molt d'acord, jo sí que n'estic. Sí que em sembla que un professor pot canviar la teva vida: per exemple, sense anar més lluny: jo vaig a començar a estudiar català fa dos anys i gràcies a la meva professora, na Meritxell, vaig a agafar carinyet al català, vaig a agafar-lo amb ganes, i vaig a passar el nivell A; com que desprès havia estudiat tant me'n vaig presentar al nivell B (i tot gràcies al meu esforç i la constància i paciència de la meva super professora). I després,com que vaig estudiar tant pel nivell B, em va dir la profe: Nacho, per què no et presentes al nivell C? a veure què passa? I ho vaig fer, i ...aquí estic, amb el nivell C aconseguit i a més a més, cada dia m'agrada més el català.
Doncs, està clar que un professor et pot canviar el destí perquè depén de l'entusiasme amb que et faci veure les coses, aniràs cap endavant o cap endarrere. Al menys això és el que jo penso.
Per últim, vull agafar una última frase que en sembla molt important i a tenir en compte: " l'acollida és una actitud col·lectiva. no hi pot haver una bona acollida en un centre que no sigui acollidor". El que entenc amb aquesta frase és el que estic estudiant tot el dia en la carrera i el que crec que hem de fer tota la societat: fer feina tots junts, col·laborar, etc. O sigui, si treballem en grup tot surtirà bé, o al menys ho haurem intentat. Referint-nos a la frase anterior, no serveix de res tenir una actitud col·lectiva, conjunta totes les persones de la comunitat educativa si després el centre no és acollidor, és a dir, si després no fomenta aquesta col·lectivitat. Ha d'haver una col·laboració, una coordinació (per exemple entre cada etapa) per tal de saber com passarà un nen d'una etapa a otra, si necessitarà més suport o qualsevol altre cosa que necessiti.
En definitiva, hem de tenir una actitud acollidora, d'obertura cap a l'altre, de facilitació del procés d'adaptació als qui acaben d'arribar.
Per exemple ens diu una d'elles: l'acollida ha de ser més una actitud que uns protocols d'intervenció; clar, els protocols, com varem parlar a classe, són una informació que ens donen i que en tenim, però no ho són tot, és a dir, fan de primera arribada quan arribem per primera vegada a un lloc, però després ha d'estar implicada tota la comunitat educativa. És a dir, una persona que arriba nova al nostre territori, i volem que parli català, que es senti com en la seva casa, no només haurem de fer-lo sentir bé a classe, o en determintats llocs sinó que ha de ser així en qualsevol context, amb qualsevol persona, i no només a l'escola sinó també amb tota la societat.
Altre conclusió que em vaig agradar molt va ser que no n'hi ha prou amb tolerar els altres: cal acceptar-los tal com són. És obvi que sempre, per exemple, quan coneixem a algú i hi ha una parte que no ens agrada d'ell, intentem canviar-lo, però...doncs, serà la mateixa persona? serà la persona que hi havíem conegut?
També varem discutir amb n'Helena sobre la frase un bon professor pot canviar el destí d'una persona. I encara que a classe van dir que no estaven molt d'acord, jo sí que n'estic. Sí que em sembla que un professor pot canviar la teva vida: per exemple, sense anar més lluny: jo vaig a començar a estudiar català fa dos anys i gràcies a la meva professora, na Meritxell, vaig a agafar carinyet al català, vaig a agafar-lo amb ganes, i vaig a passar el nivell A; com que desprès havia estudiat tant me'n vaig presentar al nivell B (i tot gràcies al meu esforç i la constància i paciència de la meva super professora). I després,com que vaig estudiar tant pel nivell B, em va dir la profe: Nacho, per què no et presentes al nivell C? a veure què passa? I ho vaig fer, i ...aquí estic, amb el nivell C aconseguit i a més a més, cada dia m'agrada més el català.
Doncs, està clar que un professor et pot canviar el destí perquè depén de l'entusiasme amb que et faci veure les coses, aniràs cap endavant o cap endarrere. Al menys això és el que jo penso.
Per últim, vull agafar una última frase que en sembla molt important i a tenir en compte: " l'acollida és una actitud col·lectiva. no hi pot haver una bona acollida en un centre que no sigui acollidor". El que entenc amb aquesta frase és el que estic estudiant tot el dia en la carrera i el que crec que hem de fer tota la societat: fer feina tots junts, col·laborar, etc. O sigui, si treballem en grup tot surtirà bé, o al menys ho haurem intentat. Referint-nos a la frase anterior, no serveix de res tenir una actitud col·lectiva, conjunta totes les persones de la comunitat educativa si després el centre no és acollidor, és a dir, si després no fomenta aquesta col·lectivitat. Ha d'haver una col·laboració, una coordinació (per exemple entre cada etapa) per tal de saber com passarà un nen d'una etapa a otra, si necessitarà més suport o qualsevol altre cosa que necessiti.
En definitiva, hem de tenir una actitud acollidora, d'obertura cap a l'altre, de facilitació del procés d'adaptació als qui acaben d'arribar.
miércoles, 6 de abril de 2011
PALIC
Encara que no vaig anar a classe com vaig explicar l'altre dia, m'han parlat sobre la conferència de na Yolanda Bonet i m'han passat algunes coses sobre dita xerrada.
En primer lloc hem de dir què és el PALIC, idò, és un Plà d'Acollida pels Nouvinguts, és a dir, per a tota aquella gent que venen de fora de l'Estat Espanyol en edat escolar.
Com ens va dir na Yolanda, a les aules trobem alumnes de diferents nacionalitats entre gent d'aquí d'Eivissa i peninsular, i clar, hi ha alguns que sí que en parlen castellà però també hi ha uns altres que no en parlen. I tant uns com els altres no han escoltat mai res del català.
Doncs, què hem de fer? idò, el que hem de fer és el que parlem sempre, intentar normalitzar el català així com la situació del nouvingut, és a dir, a tots aquells que venen nous a l'Illa o a qualsevol territori on es parli català, els hem d'ensenyar, amb paciència, amb motivivació, per tal que no es perdi la llengua, per tal que no es perdi una cultura de tants i tants anys.
Ens diu na Yolanda que hi ha una persona que és un mediador, que els fa una entrevista per telèfon on hi trobarén un traductor. Els farà preguntes del tipus: si ha anat a l'escola, en què curs s'hi troba (perquè potser que al seu país es trobi en un curs que desprès, aquí, a Espanya, no és el mateix, per diferents raones) i fins i tot decideixen a quin nivell anirà perquè pot donar-se el cas que hagin d'anar a un curs menys que la resta dels seus companys de la mateixa edat. Així mateix també serveix aquesta entrevista per descobrir si l'alumne té algun tipus de Necessitats Educatives Especials.
Ha hagut algunes coses que m'han cridat moltíssim l'atenció, però una de les que més m'han agradat perquè és el que estem estudiant en aquest grau (amb el constructivisme i els canvis que hi hem de dur a terme), és l'ajuda dels companys, el recolçament dels companys: és a dir, no només hi haurà un mediador, un professor, un orientador que ajudi al nouvingut, sinó que a l'hora d'ensenyar el col·legi, les classes, el pati...tot, hi haurà al costat d'aquell nen nouvigunt, la resta de companys (part fonamental de l'acolliment). Doncs, és molt important l'ajut de la resta d'alumnes per tal que el nouvingut s'insereix en la societat, amb els seus companys i es senti com un més, sense cap tipus de diferència, és a dir, es senti com si portasi tota la vida aquí.
I amb el temps i l'ajuda de tothom és quan haurem aconseguit plenament...LA NORMALITZACIÓ DEL CATALÀ.
En primer lloc hem de dir què és el PALIC, idò, és un Plà d'Acollida pels Nouvinguts, és a dir, per a tota aquella gent que venen de fora de l'Estat Espanyol en edat escolar.
Com ens va dir na Yolanda, a les aules trobem alumnes de diferents nacionalitats entre gent d'aquí d'Eivissa i peninsular, i clar, hi ha alguns que sí que en parlen castellà però també hi ha uns altres que no en parlen. I tant uns com els altres no han escoltat mai res del català.
Doncs, què hem de fer? idò, el que hem de fer és el que parlem sempre, intentar normalitzar el català així com la situació del nouvingut, és a dir, a tots aquells que venen nous a l'Illa o a qualsevol territori on es parli català, els hem d'ensenyar, amb paciència, amb motivivació, per tal que no es perdi la llengua, per tal que no es perdi una cultura de tants i tants anys.
Ens diu na Yolanda que hi ha una persona que és un mediador, que els fa una entrevista per telèfon on hi trobarén un traductor. Els farà preguntes del tipus: si ha anat a l'escola, en què curs s'hi troba (perquè potser que al seu país es trobi en un curs que desprès, aquí, a Espanya, no és el mateix, per diferents raones) i fins i tot decideixen a quin nivell anirà perquè pot donar-se el cas que hagin d'anar a un curs menys que la resta dels seus companys de la mateixa edat. Així mateix també serveix aquesta entrevista per descobrir si l'alumne té algun tipus de Necessitats Educatives Especials.
Ha hagut algunes coses que m'han cridat moltíssim l'atenció, però una de les que més m'han agradat perquè és el que estem estudiant en aquest grau (amb el constructivisme i els canvis que hi hem de dur a terme), és l'ajuda dels companys, el recolçament dels companys: és a dir, no només hi haurà un mediador, un professor, un orientador que ajudi al nouvingut, sinó que a l'hora d'ensenyar el col·legi, les classes, el pati...tot, hi haurà al costat d'aquell nen nouvigunt, la resta de companys (part fonamental de l'acolliment). Doncs, és molt important l'ajut de la resta d'alumnes per tal que el nouvingut s'insereix en la societat, amb els seus companys i es senti com un més, sense cap tipus de diferència, és a dir, es senti com si portasi tota la vida aquí.
I amb el temps i l'ajuda de tothom és quan haurem aconseguit plenament...LA NORMALITZACIÓ DEL CATALÀ.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)