L'altre dia varem estar parlant amb n'Helena sobre aquest llibre i vaig a escoltar algunes frases, i després llegir-les a casa meva, importantíssimes, ja no només per a l'alumnat nouvingut sinó també per a qualsevol persona que tinguem aprop, qualsevol persona que pugui estar al nostre costat.
Per exemple ens diu una d'elles: l'acollida ha de ser més una actitud que uns protocols d'intervenció; clar, els protocols, com varem parlar a classe, són una informació que ens donen i que en tenim, però no ho són tot, és a dir, fan de primera arribada quan arribem per primera vegada a un lloc, però després ha d'estar implicada tota la comunitat educativa. És a dir, una persona que arriba nova al nostre territori, i volem que parli català, que es senti com en la seva casa, no només haurem de fer-lo sentir bé a classe, o en determintats llocs sinó que ha de ser així en qualsevol context, amb qualsevol persona, i no només a l'escola sinó també amb tota la societat.
Altre conclusió que em vaig agradar molt va ser que no n'hi ha prou amb tolerar els altres: cal acceptar-los tal com són. És obvi que sempre, per exemple, quan coneixem a algú i hi ha una parte que no ens agrada d'ell, intentem canviar-lo, però...doncs, serà la mateixa persona? serà la persona que hi havíem conegut?
També varem discutir amb n'Helena sobre la frase un bon professor pot canviar el destí d'una persona. I encara que a classe van dir que no estaven molt d'acord, jo sí que n'estic. Sí que em sembla que un professor pot canviar la teva vida: per exemple, sense anar més lluny: jo vaig a començar a estudiar català fa dos anys i gràcies a la meva professora, na Meritxell, vaig a agafar carinyet al català, vaig a agafar-lo amb ganes, i vaig a passar el nivell A; com que desprès havia estudiat tant me'n vaig presentar al nivell B (i tot gràcies al meu esforç i la constància i paciència de la meva super professora). I després,com que vaig estudiar tant pel nivell B, em va dir la profe: Nacho, per què no et presentes al nivell C? a veure què passa? I ho vaig fer, i ...aquí estic, amb el nivell C aconseguit i a més a més, cada dia m'agrada més el català.
Doncs, està clar que un professor et pot canviar el destí perquè depén de l'entusiasme amb que et faci veure les coses, aniràs cap endavant o cap endarrere. Al menys això és el que jo penso.
Per últim, vull agafar una última frase que en sembla molt important i a tenir en compte: " l'acollida és una actitud col·lectiva. no hi pot haver una bona acollida en un centre que no sigui acollidor". El que entenc amb aquesta frase és el que estic estudiant tot el dia en la carrera i el que crec que hem de fer tota la societat: fer feina tots junts, col·laborar, etc. O sigui, si treballem en grup tot surtirà bé, o al menys ho haurem intentat. Referint-nos a la frase anterior, no serveix de res tenir una actitud col·lectiva, conjunta totes les persones de la comunitat educativa si després el centre no és acollidor, és a dir, si després no fomenta aquesta col·lectivitat. Ha d'haver una col·laboració, una coordinació (per exemple entre cada etapa) per tal de saber com passarà un nen d'una etapa a otra, si necessitarà més suport o qualsevol altre cosa que necessiti.
En definitiva, hem de tenir una actitud acollidora, d'obertura cap a l'altre, de facilitació del procés d'adaptació als qui acaben d'arribar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario