Característiques d'una llengua

Aquesta setmana, amb n'Helena, hem après diverses coses sobre la llengua, començant per dir que hi ha 9 llengües romàniques, i que no cal dir-lo però cadascuna té el seu propi nom, grup, elements constitutius i la seva situació geogràfica.
Ara bé a part de la història de la llengua catalana (que és la que ens interessa) el que més m'ha cridat l'atenció és el contacte de llengües i el conflicte lingüístic que es pot donar entre elles.
Per una part he de dir que tot això està relacionat amb l'escrit que vaig posar l'altre dia en la primera entrada. Perquè...com va dir n'Helena...si jo parlo català, perquè quan parlo amb algú el primer que faig és una pregunta en castellà? per exemple, l'hora? Bé, idò tot això és el que provoca el conflicte entre dues llengües, en aquest cas el castellà i el català.
És així com apareix la diglòssia, és a dir, la coexistència, en qualsevol territori, de dues llengües i en aquesta coexistència una llengua té prioritat sobre l'altre. Perquè podem tenir una llengua materna i una altra secundària (per dir-ho d'alguna manera) i la materna nomès la fem servir en l'àmbit familiar i quan sortim al carrer fem ús de l'altre llengua en lloc d'utilitzar aquella llengua que és la nostra, la que utitlitzem a casa, amb la nostra família.
Allò és el que pot arribar a fer que una llengua sigui minoritzada, és a dir, que estigui en procés de recessió.
Y... què podem fer per a què no passi això? Idò...normalitzar la llengua, és a dir, fer del català una llengua normal, d'ús cotidià, que és el que estem vivint en aquest moment: una vegada que hem normativitzat el català, el que hem de fer ara és normalitzar-lo: al carrer, a les escoles i en qualsevol moment de la nostra vida cotidiana.
Per altre costat, i com que hem fet referència a la història de la llengua catalana, m'agradaria fer uns breus apunts a modo de recordatori sobre quan va nèixer o quan tenim constància dels primers escrits de la llengua catalana.
Així doncs, els primers escrits que trobem són del segle XII (amb les Homilies d'Organyà i el Liber Iodiciorum) en els quals hi havien notes als margens per tal que la gent poguessi llegir i entendre allò que es deia a l'esglèsia.
Més tard, al segle XIII, trobem una persona molt important pel català, en Ramon Llull (de qui trobem més de 250 obres escrites per ell).
I per últim, fent una molt breu passada per la història tenim el segle XV que és el segle d'or de la llengua catalana ( amb Joan Martorell, Tirant lo blanc), després tenim con una petita decadència als segles XVI, XVII i SVIII, i posteriorment el segle XIX què es diu el segle de la Renaixença, encara que també en aquest segle el català passa per dificultats per tal que en períodes de la República si que va tenir moments d'avançada però quan va arribar Franco al poder va tenir un retrocés molt fort, moment el qual encara en tenim les conseqüències.