Qüestions sociolingüístiques

Avui, dijous 24 de febrer de 2011, hem estat parlant a classe del bilingüisme, de la diglòssia i de la situació actual a Eivissa.

Doncs, per una banda podem definir el bilingüisme com aquell en què un individu parla dues llengües. Podem trobar diferents tipus de bilingüisme com a per exemple el familiar, l'instrumental (en el qual una persona aprèn una segona llengua perquè en té necessitat), l'integrador (per integrar-se en la societat en la qual viu una persona) i el cultural.

Ara bé, com hem parlat a classe, també existeix un bilingüisme unilateral que es dóna quan, en una societat on conviuen dos grups lingüístics diferents, els parlants d'una llengua coneixen la seua i l'altra, mentre que els parlants de la segona són unilingües (Bernat Joan). És a dir, per exemple tenim dues llengües, català i castellà, i parlem sempre en castellà, suposant que l'altre persona amb qui parlem no sap parlar el català, o el que és el mateix, comencem una conversa en català perquè com que no sabem si l'altre persona parla català, així ens assegurem que no hi haurà cap problema de comunicació. I aquesta situació ens duu a la diglòssia, que és aquella situació en la qual tenim dues llengües i utilitzem una para l'ús formal i l'altra per a un ús informal. Vegem-ho amb un exemple: tenim que un catalanoparlant, a casa seva, parla català, però després, al carrer, quan parla amb un policia, o a l'ajuntament o amb alguna persona que no coneix, fa ús del castellà, és a dir, que el parlant valora més positivament la llengua A (en aquest cas el castellà) que no la llengua B (el català).

Per l'altra banda i pel que fa a Eivissa, podem dir que actualment hi existeix encara un remanent important d'individus diglòssics, és a dir, de persones catalanoparlants que tenen prejudicis envers la pròpia llengua i que consideren que l'espanyol és una llengua més apta que no el català per als usos formals (Bernat Joan).

També  podem afirmar que a Eivissa no hi ha un bilingüisme equilibrat, perquè mentre que la població catalanoparlant domina l'espanyol, hi ha una part de la població de parla espanyola que no domina el català.

En acabar, he de fer notar la importància, doncs, de la normalització del català, perquè pugui ser una llengua normal, tant en contextos formals com informals, encara que gràcies a l'ensenyament i als mitjans de comunicació, la llengua catalana ha guanyat prestigi entre la població, però també he de dir que és insuficient perquè encara no s'ha traduït en un gran augment de l'ús social.